La piràmide acodada de Snefru a Dahshur
Avui és l’últim dia sencer a El Cairo. Segons el programa és dia lliure, però nosaltres hem decidit llogar un cotxe amb conductor durant sis hores i anar a fer unes visites interessants, sobretot una que m’interessava molt a mi: anar a
Dahshur per veure tres piràmides de les que hi ha allà. I la veritat és que ha estat una bona experiència. Les piràmides de Dahshur, no sé perquè, estàn fora dels grans cirquits turístics que jo he anat veient i tampoc no s’ofereix mai com visita opcional, però de veritat que valen molt la pena. Hem vist les dues piràmides d’
Snefru, el pare de
Keops (
IV dinastia): la piràmide vermella i la piràmide acodada. A prop es pot veure clarament la piràmide negra d’
Amenemhat III.
Hi havia pocs turistes, en algun moment potser una desena. Hem entrat a l’interior de la
piràmide vermella. Primer s’ha de pujar per l’exterior fins arribar més o menys a la meitat de l’alçada de la piràmide. Allà hi ha una obertura on s’entra dins a través d’un passadís descendent molt estret i llarg pel que s’ha de passar ajupit. Arribem a baix i el passadís segueix horitzontals uns quants metres desembocant a una galería molt alta i abovedada per aproximació de fileres. Hi ha un fort olor a amoníac. Fem unes fotos i seguim per un altre passadís uns metres més fins una segona galeria semblant a la primera. Es veu una obertura a la paret a una
considerable altura on hi arribem a través d’una escala de fusta que evidentment l’han posat fa només uns anys. Pujem i entrem al passadís d’uns cinc metres de longitud per arribar a la càmara funerària que estava buida. Durant uns minuts estàvem completament sols a l’interior de la piràmide vermella. Com ja he dit, l’olor a amoníac era penetrant i hi havia molta humitat. Estavem suant de valent. Vam fer algunes fotos i vam sortir de nou a l’aire lliure. Després de fer més fotos i veure el temple funerari que hi ha a un costat de la piràmide, hem anat a l’altra,
la piràmide acodada, també del faraó Snefru. Quan hem arribat hi havia un autocar de turistes que han marxat de seguida, així que de nou hem estat voltant per la piràmide completament sols. A aquesta no s’hi pot entrar. Ja veureu per les fotos que aquesta té una forma estranya, canviant l'angle d'inclinació de la piràmide. Després d’una estona allà on hem fet fotos també de la
piràmide negra que es veu a prop, ens n’hem anat altra vegada a El Cairo on hem visitat un parell de mesquites: la del
Sultà Hassan i la de
Al-Rifa’i. La Joana s’ha hagut de posar una mena de xilaba per poder entrar, després de descalçar-nos, és clar. Després cap a l’hotel a descansar. I al vespre hem sopat en un restaurant amb vistes a les piràmides de Gizeh il·luminades. Tornem a l’hotel, fem les maletes i a dormir que demà ens desperten aviat per anar a l’aeroport.
Bueno, esto se esta acabando. El dia de hoy ha sido realmente guai, no me repetiré, Marçal ya lo ha dicho prácticamente todo.
Haré la crónica rosa:
Dahshur: - no entrar a la pirámide si teneís claustrofobia,
- Policia turistico: parece el doble del George Clooney, clavadito, de verdad, guapo, guapo, guapo y encima un poco caradura (vamos como le gustan a unas que yo me sé), como hemos ido por nuestra cuenta, al final nos hemos quedado solos y un poli a camello se ha empezado a enrollar con Marçal, a explicarle trolas en inglés hasta que al final Marçal se ha marcado un farol diciendole que era historiador, así se lo ha sacado el de encima echándomelo a mi, que si quería subir a camello, que si una foto....en fin hasta que apareció el poli guapo armado con un Kalashnikov que daba miedo así que ya me veis escoltada por un poli a camello a un lado y otro a pie al otro, Marçal seguía liado con sus pirámides y yo de paseo, la verdad que ha sido divertido y al final hemos hecho todos bromas y para acabar la propineta de rigor, esta vez hay que reconocer que ha valido la pena.
Visita a las mezquitas: - Mejor ir un poquito recatadas, es decir nada de tirantes ni pantalón corto sino corréis el riesgo de acabar con un modelito verde chillon y guapas de la muerte, aparte de eso, las mezquitas preciosas. Ah! Se me olvidaba la pedicura recien hecha, os teneís que descalzar.
Hossé: o José para los amigos y su oso Pepe, ha sido el conductor, un elemento de cuidado, conductor temerario, novias españolas por internet, fumeta y con una caradura de miedo, dandole malos consejos a Marçal a pesar de estar yo delante, se lo quería llevar a el solo a una disco con unas amigas suyas y que me dejara a mi al hotel, hasta que al final le he dicho que le iba a poner mirando a la Meca. Nos hemos reido un montón la verdad.
-Piscina en el hotel: - Chapuzón que te deja como nueva con vistas al Nilo y puesta de sol incluida.
- Cena: - Si no lo veo no lo creo, resulta que hoy Julio Iglesias estaba dando un concierto en las Piramides, por suerte desde la terraza el espectáculo solo era de luz y a Julito no se le oía, (esta muy mayor el pobre...).
Buenas noches a todos...
La piràmide vermella també de Snefru a Dahshur. No se si podreu veure que estic sol al mig, davant l'accés a l'interior.
La Joana ajupida al túnel descendent a l'interior de la piràmide vermella
La gran galeria a l'interior de la piràmide vermella
Al fons es veu la piràmide negra d'Amenemhat III (Dinastia XII), molt feta pols!. També a Dahshur.
La Joana ben escortada amb els dos policies
La Joana massa ben escortada. Aquí ja vaig deixar de mirar piràmides per estar a l'agüait!
La Joana "divina de la muerte" dins la mesquita del Sultà Hassan.
Al restaurant on vam sopar amb les piràmides al fons.
