Abu Simbel

El temple de Ramsés II a Abu Simbel.

Ens hem separat del grup que hem anat junts fins ara, ells marxen cap a El Cairo i nosaltres cap a Abu Simbel. Hem sortit en el convoy de les 11, això vol dir que avui no hem matinat gens. No es un convoy d’aquells que van un darrere l’altre, no, davant de tot hi va un vehicle que es veu que ningú no el pot adelantar (deu de ser on hi va la polícia armada) però els altres cotxes , furgonetes i autocars van ocupant tota la carretera, l’un al costat de l’altre, s’adelanten, es deixen adelantar... sembla una cursa. Per si de cas la Joana i jo ens hem cordat el cinturó ben fort. Després de tres hores i mitja arribem a Abu Simbel. Encara no veiem els temples, abans embarquem al creuer que ens portarà a través del Llac Nasser fins a Aswan altra vegada.

Després de dinar, un altre dels plats forts d’aquest viatge a Egipte... pugem unes escales des del vaixell i ens apareixen allà al davant els magnífics temples d’Abu Simbel. Jo diria que segurament és el més impressionant que hem vist fins ara en aquest viatge, sense menyspreuar tot el que ja hem vist. Per una banda el Temple de Ramsés II col·losal per fora i magnífic per dintre, i el Temple de Nefertari, més petit però igualment impactant. El millor moment però ha estat quan uns deu minuts abans de tancar el temple de Ramsés II hem tornat a entrar dins... estàvem sols! Hem estat més de cinc minuts tots dos sols admirant els relleus policromats de les parets i de les fabuloses columnes osíriaques que hi ha a l’interior. No oblidaré mai aquesta sensació, estar davant del Sancta Sanctorum amb les estàtues de Ra Horakhty, Ramsés II divinitzat, Amon-Ra i Ptah en un silenci total sense ningú més dins el Temple, ha estat per a mí la grossa de Nadal!. I per als qui ens agrada la història de l’art, poder admirar dins el temple de Nefertari un gravat molt gran, encara policromat, on es veu a Ramsés II i Nefertari, tots dos representats al mateix tamany (cosa poc habitual , ja que el faraó sempre es representava en una escala superior als altres mortals) fent una ofrena als deus. Uf parlarí hores i hores d’Abu Simbel, dels seus gravats de guerra, per cert, magnífics també, de les 8 columnes osíriaques de l’interior, dels gravats de les càmares petites, etc...). Llàstima que està prohibit fer fotos a l’interior d’aquests dos temples i no tinc cap reportatge gràfic dels gravats

Sortim del recinte i al cap d’una hora hi tornem a entrar, ara per veure l’espectacle de so i llum que fan al exterior. Val a dir que a mi aquestes coses no m’agraden massa, però he de reconéixer que el d’Abu Simbel està molt ben fet, parla de la relació dels temples i de Ramsés II amb el Nil, de la relació del faraó amb Nefertari i de la batalla de Qadesh.

Uf quina parrafada, però no me’n puc estar... ara a sopar i dormir que hem de païr el dia.

Segunda parte del viaje, ir en convoy hacia Abu Simbel y escoltados, la verdad da un poco de yuyu, vamos en un coche tipo limusina de pobre que no tiene desperdicio, las cortinillas correderas de color negro, los amuletos de la suerte, cosa que entiendo por la manera de conducir, la tapiceria...en fin todo lujo y poderio. El barco una pasada de chulo, la habitación con cama de 2x2, tele de plasma, lavabo con bañera y lo mejor... terraza, no me lo podía creer!!!!!.

Del templo a mi que soy una romántica me ha emocionado estar con Marçal solos los dos en el templo frente a las imagines de Ramsés II i Nefertari del mismo tamaño, haciendo una ofrenda a los dioses.

Abu Simbel de noche tambien que pasada, las voces de los narradores bien te podias creer que eran de los dioses que te hablaban buenisimas, la verdad que Salsa Rosa al lado de estas historias de dioses, diosas i demas parentelas es chimichurri, que imaginación tenian los faraones o mejor dicho los sacedortes para sacar provecho de los pobres ilusos de aquel tiempo, dicho con el mayor respeto que conste, porque despues de ver lo que hicieron solo puedo que sacarme el sombrero.

Tambien tenian imaginación los camareros que me querían cobrar una botella de agua a 3 euros, vamos que ni que fuera un Chivas.

Bueno ahora a ver que tal este barco, la cosa promete..

De camí a Abu Simbel en un cotxe amb un interior molt kitx. Fixeu-vos com tots els cotxes ocupen tota la carretera tant el sentit de la marxa com el sentit contrari... això és un campi qui pugui!

Baixant al barco Omar el Khayem on farem el creuer pel llac Nasser. 

Davant del conjunt de temples d’Abu Simbel.

El temple de Nefertari a Abu Simbel.

Espectacle de so i llum a Abu Simbel.