Amb el déu falcó Horus.
Avui hem pogut dormir, ens han despertat a les 6 del matí, tot un luxe! Durant la nit, la motonau ha navegat fins a Edfú. Quan ens hem despertat ja hi érem. Després d’esmorzar ens han portat en calesa (una fricada de collons) al Temple d’Horus, sort que gairebé tothom va en aquest mitjà de transport i no es canta tant. A l’arribada, després de passat per tota una munió de venedors de tot, som a l’entrada del Temple d’Horus a Edfú, el més ben conservat de tots. Ple de relleus per tot arréu, molts d’ells deteriorats ja que en temps passats els van picar per esborrar les imatges dels déus. Tot i això aquí es pot veure clarament com éren els temples egipcis ja que encara conserva el sostre. El falcó Horus és per tot arréu, i en una de les parets s’explica la història d’Horus, Isis i Osiris. (història que no explicaré aquí, tranquils, però que podeu llegir en aquest enllaç). Després hem tornat al barco i seguim la navegació durant unes quatre hores fins a Kom Ombo. A l’arribada un altre mercat i tothom vol vendre coses!. Passem de llarg i entrem al Temple de Kom Ombo. Si el que hem vist al matí era el més ben conservat, el de la tarda està en molt mal estat però manté el seu interés ja que és un temple dual, dedicat a dos deus, la meitat a cada un dels dos. Després de tornada al barco hem comprat alguna cosa per la festa de disfresses que es farà després de sopar. (Que consti que jo i uns quants més no ens hem disfressat. Tinc una imatge que protegir!).
Hey, lujo asiàtico, me he bañado en la piscinita del barco, fresquita, fresquita pero que te sienta de coll....y despues una vitamina como dicen aquí que es un coctel de frutas buenísimo en la cubierta del barco. Ahora mismo me siento una pija de cuidado.
Como Marçal lo describe todo en plan “petete” a mi solo me queda hacer la crónica amarilla.
Por la noche la fiesta de disfraces, Marçal no sabia que hacer al final se compro un pañuelo blanco y una cinta para ir en plan jeque de petrodólares porque ya se sabe, el chico no se anda con chiquitas, yo me puse cosas que llevaba pero mas parecia que iba a una boda sólo que me puse un pañuelo en la cabeza... pero Dios mio con que poca gracia, (lo siento pero no hay reportaje gráfico ja, ja, ja...) lo mejor fue cuando se empieza a oir en lo que se supone que era la discoteca el ¡Ay Campanera.....!,un chico de Valladolid con mucha grácia que se arranco por flamenco, no veas que conjunto de frikis, chilabas con clancletas, odaliscas rubias teñidas con acento alemán, jeques con más pinta de chiquito de la calzada que de Omar Shariff, aunque tambien habia algun jovencito que tenian un punto. Marçal guapiiiiiiiiiiiiiiiiiiisimo!!!!, i al final de la noche las Mil y una maravillas, ja, ja, ja, ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada