La Joana se n'ha anat soleta... però, pel que es veu a la foto, la mar de contenta!
Avui m’he despertat amb una mica de malestar, res greu, però lo suficient per tocar els c... Suposo que ahir em vaig empatxar de grandiositat i bellesa amb els dos temples d’Abu Simbel i avui encara no ho he pait. Per sort avui hi ha unes visites menors, per una banda la fortalesa de Qasr Ibrim que l’hem vist des del vaixell, i per la tarda, una sortida per veure els temples d’Amada, de Derr i la tomba de Pennut, un gobernador de l’època de Ramsés VI. A aquestes visites jo no hi he anat, hi ha anat la Joana sola, jo m’he quedat al barco per precaució ja que fa una calor molt forta i he tingut por de trobar-me malament. Ella ja us explicarà què ha vist.
Però abans que tot això, a primera hora, sense esmorzar hem pujat a la coberta del barco per veure unes magnífiques vistes dels dos Temples d’Abu Simbel abans de començar a navegar. Impresiona pensar que els temples els van desmuntar del lloc on eren i els van tornar a muntar uns metres més amunt per salvar-los de quedar inundats per l'aigua del llac Nasser. Va ser una altra obra faraònica del segle XX. Podeu veure un vídeo del trasllat clicant aquí.
Avui he fet bondat i demà segur que ja trono a estar en forma per veure més història d’Egipte.
Que responsabilidad, Marçal se ha encontrado mal y yo me he ido sola por el desierto, Buaaaaah!, la verdad es que he hecho muchas fotos para Marçal pero de las explicaciones ya ni me acuerdo así que os tocara mirar la Wikipedia.
Al volver la toallita caliente y la bebida de limón en recepción se agradecen un montón, Marçal se encuentra mejor, lo dejo descansando y me voy a la piscina a hacer unos largos ja,ja,ja... el te a las 17h, descansar en la terraza, vista al lago, el desierto enfrente,
la puesta de sol, escribir el blog en la terracita de la habitación...En fin un sacrificio.
Después de cenar hemos subido a la cubierta donde estábamos solos, el barco estaba amarrado en un pequeño islote, vimos como unos marineros bajaban para hacer guardia y encendían un fuego pequeñito y se oía la radio con música árabe bajita, en la proa había un musulmán orando, la verdad es que me daba un poco de pudor mirar, pero era un momento también místico para mi, el cielo negro cuajado de estrellas, ...acordarme de los que quiero, UFFFFFF!!!., que llantera.
Postdata: Mañana Marçal se disfraza.....
Espectacular vista d'Abu Simbel des de la coberta del vaixell
Aquesta és la prova de que marxa sola, fixeu-vos on sóc, en un balcó del segon pis!!!
El Temple d'Amada, rescatat de l'aigua del llac.
Està tan sola que la seva ombra li fa companyia.
Els camells aparcats en batería
Al bar de la coberta del barco.
Posta de sol al Llac Nasser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada